Aprendre a desaprendre l’après

/
Share

In aliis linguis

(Poema publicat originalment a l’Escola Massana)

Tenim a tocar l’aigua, i no ens sabem mullar
Nosaltres, qui. —Mireia Calafell

Poc és prou,
massa sempre insuficient.
—Santiago Alba Rico

Aprendre
a desaprendre
l’après.

L’après al diktat de la
memotècnia del poder:
obeir, callar, consentir.
Desaprendre l’horror
—dominar, acumular, posseir.

I en cas de dubte,
dubtar sempre.
És un bona certesa.
La més sòlida, potser.

En cas de dubte, doncs, dubtar.
I en cas d’incendi
o d’emergència
—ecològica, social, feminista—
sortir al carrer.
Sempre.

Aprendre sobretot a no enganyar,
a no autoenganyar-se
i a no deixar-se enganyar.

I sí.
Hi ha d’altres móns,
deia el poeta,
però tots estan en aquest.
Kabul, Aleph, Fal·lujah, Gaza, Gurugú.
Un CIE a la Zona Franca.

I no.
La pregunta ja no és
si un altre món és possible.
Sinó com carai és (im)possible aquest.
Quan no es tracta d’arribar a cap paradís,
perquè amb sortir de l’infern
n’hi hauria més que prou.

Del món tal com és,
ningú pot aterrir-se prou
—Gernika, Auschwitz, Hiroshima, Chernobil.

I tot rau en què
no ens volem creure
el que ja sabem.

Ara que coneixem,
pandèmia en sindèmia,
que l’única forma de salvar-se
cadascú
és salvar-nos
totes alhora.
Més que fer plans,
és temps d’aprendre a desfer-los.
Sabotejar la crueltat que ens planifiquen.
Quan declinar democràcia
és garantir el dret a dir,
en paral·lel al deure d’escoltar
—als afònics, les invisibles, els perseguits.

Ens cal més que mai
una ètica de la contenció,
una praxis de l’autolimitació,
un hort per a l’alteritat.
Deixar espai als altres,
hospitalitat contra hostilitat,
i als que vindran.
I explorar els plaers dels límits.
Que extralimitació
—sobredosi d’hybris, bilis, odis i Co2—
ens en sobra.

Ecologia social d’urgència:
fer-nos càrrec de la nostra pròpia merda.
Pensar en l’abans i el després,
sospesar totes les conseqüències
i repensar el cost de no fer res.
O paguem el preu o en pagarem la factura.
O un pèl més lliures o força més esclaus.

Al país on la mare de déu és negre
i el goril·la era blanc
—diuen, diuen, diuen—
que es farà l’aeroport més verd del món.
Però és en cada gest,
contra cada oximoron,
on cal desfer el camí local
que ens duu a l’escorxador global.

Contra els tirans,
que ho volen manar tot;
i contra els lladres,que tot s’ho volen quedar;
la fràgil escola de la democràcia,
lliures entre iguals i diferents,
i l’ètica de la decència,
des d’on desaprendre
la pitjor versió
de nosaltres mateixos.

Fora de classe
invocar, com antídot, alguns noms
—Neus Català, Montserrat Roig, Tomasa Cuevas.
I escoltar, com a futur, cada supervivent
—Francesc Boix, Joaquim Amat-Piniella, Ferran Planes.

Entre marges i tangents,
allà on passen les coses,
realitat perifèrica contra simulacre pantàllic,
només un consell pràctic precari,
encara que d’escala incongruent,
de la ma, i la neurona,
de Jorge Reichmann:
fer tot el possible
sabent que tot el possible
mai no serà suficient.

Saber-ho per, així,
ara, aquí,
poder tornar a començar.
Encara.
Un altre cop.
Els que calgui.
I només per si un cas.
Per a que mai haguem d’escriure:
per nosaltres no va ser.

I aleshores, clar,
aprendre aprenent
a desaprendre
l’après.

L’apre
l’apr
l’ap
l’a
l’
l


Text-manifest per a l’inici del curs a l’Escola Massana de Barcelona (amb l’ajut, sempre inestimable, de Santiago Alba Rico, Marina Garcés, Xavier Antich, Yayo Herrero i Jorge Riechmann).

Novembre de 2021.

Foto copyright de Pilar Aymerich: són Amat Piniella, Ferran Planes i Joan Pagés, supervivientes republicanos de Mauthausen.Amat Piniella, Ferran Planes i Joan Pagés, supervivents republicans de Mauthausen. Foto © Pilar Aymerich.

Share

Periodista y activista social. Implicado en la Directa, medio cooperativo impulsado por los movimientos sociales en 2006, y trabajador en Coop57 en el ámbito de la lucha contra las desigualdades sociales. Para no dejarlas a la intemperie, alberga esperanzas.

Deixa un comentari

Your email address will not be published.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Artículo anterior

Decadència i Col·lapse en un clima canviant

Lo último de Blog