Futuros Indígenas

En temps de crisi climàtica, el futur és un territori a defensar

//
Share

Xarxa de Futurs Indígenes

Para reforestar las mentes, para indigenizar los corazones.
Per reforestar les ments, per indigenizar els cors.

La xarxa de Futurs Indígenes neix el 2021, collita de laboratori de narratives titulat ‘Hackejar la Crisi Climàtica: el futur és indígena’, organitzat per Ambulant, British Council i Hackeo Cultural. Durant aquest procés, comunicadores i defensores del territori van sumar esforços per enfortir les seves resistències des de la comunicació comunitària; amb una perspectiva crítica, van aprendre eines d’anàlisi de l’discurs, mapatge de xarxes, Imaginacció narrativa i hackeo cultural.

Els pobles indígenes ens trobem entre els que menys hem contribuït a el problema del canvi climàtic, els que oferim més aportacions ecosistèmics en la lluita contra els seus efectes i, però, som els que pateixen les pitjors conseqüències.

La cura de la terra l’anomenem defensa de la vida i el territori. Davant d’aquesta emergència, veiem necessari nomenar la crisi des de les nostres llengües i cosmovisions, dialogar amb les nostres comunitats, però també fer visible la responsabilitat que totes, tots i totes tenim per sembrar els fruturs.

Las alternativas a la crisis climática, las llamamos defensa del territorio.
“Les alternatives a la crisi climàtica, les anomenem defensa del territori … ens organitzem per hackejar les narratives sobre la crisi climàtica.”

Manifest Futurs Indígenes: En temps de crisi climàtica, el futur és un territori a defensar

(Publicat originalment a FuturosIndigenas.org. Traducció de José Guerrero.)

En mig d’aquesta sequera electoral, neix una xarxa de resistències narratives. Davant la crisi climàtica que posa en risc el nostre futur al planeta, que posa en risc les nostres vides i territoris, representants de més de vint pobles indígenes ens organitzem per fer-li front a aquesta emergència. Per a reforestar les ments, per a indigenitzar els cors.

Defensem el territori, la nostra forma d’ésser i existir; juntem esforços i cors mitjançant accions de comunicació i creació de narratives en defensa de la vida. Kiliwa, Cucapá, Nahua, Acolhua, Tzeltal, Tzotzil, Ñu Savi, Hñatho, Amuzga, Purépecha, Ayuuk, Afrodescendient, Zapoteca, Popoluca, Maya, K’iche’, Wayuu, Zoque, ens nomenem i germinem com #FuturosIndígenas.

En temps d’extermini, ecocidi i genocidi

En temps d’extermini, ecocidi i genocidi; pandèmies, saqueigs, sequeres extremes, incendis massius, contaminació de l’aire, guerres per l’aigua, fam regional, comunitats desplaçades per les catàstrofes climàtiques, destrucció dels ecosistemes, extinció massiva d’espècies, en temps de mort imposada, ens organitzem.

Les veus de pobles que al llarg de milers d’anys hem defensat la vida a la Terra, tenim una esperança per a comparatir: les alternatives a la crisi climàtica ja existeixen, estan vives.

Els pobles indígenes guardem i procurem la diversitat lingüística, cultural, espiritual i el 80% de la biodiversitat restant del planeta. Als nostres territoris, en les pràctiques de respecte i reciprocitat amb la Mare Terra, continuem bategant els futurs, però estan exterminant-nos.

La crisi és la conseqüència

La catàstrofe climàtica que avui amenaça a tot el planeta, es símptoma d’una malaltia que va arribar fa més de 500 anys als nostres territoris. És la colonització que va massacrar a decenes de milions d’ancestres a la nostra geografia i a la resta de geografies d’arreu el món. Són els Estats-Nació els que van parcel·lar la terra, els que van imposar fronteres i els que tractaren d’extinguir les nostres diversitats. Són el racisme i el patriarcat els que assasinen, marginen, oprimeixen i empobreixen als a aquells cossos que tenim el color de la terra. És el capitalisme el que posa els diners per sobre de la vida: aquest buit de l’esperit el que ens fa creure que l’acumulació pot créixer infinitament en un planeta finit.

ENERGÍA PARA QUIÉN. La crisis climática exige energías limpias, pero no machadas con sangre indígena. Resistimos el colonialismo y el extractivismo aunque se pinten de verde. Invitamos a les jóvenes a preguntarse #EnergíaParaQuién, a defender el agua, el territorio, la vida, los #FuturosIndígenas.
ENERGIA PER A QUI. La crisi climàtica exigeix energies netes, però no gestes amb sang indígena. Resistim el colonialisme i l’extractivisme tot i que es pintin de verd. Convidem a les joves a preguntar-se #EnergíaParaQuién, a defensar l’aigua, el territori, la vida, els #FuturosIndígenas.

La catàstrofe de el progrés, del desenvolupament i la seva geopolítica arriba a les nostres comunitats i pobles en forma de mineres, monocultius, megaprojectes, trens i hotels, refresqueras, hidroelèctriques, ciutats verticals, religions imposades, menjar ferralla, escombraries electoral. Fins i tot arriben com promeses de mitigació de l’escalfament global i solucions tecnològiques que ens volen receptar com a medicina la mateixa malaltia.

Sabem que la crisi climàtica es conseqüència dels sistemes de desigualtat estructural que a hores d’ara governen el món.

Estudis recents proven que el 92% dels excedents d’emissions de gasos d’efecte invernacle per persona es troben concentrats als països rics i en el seu model insostenible de consum. Es necessiten 5 planetes Terra si la humanitat aspira al consumisme d’un estadounidenc mitjà, però si l’aspiració de vida fos la d’una persona indígena, seríem dins els límits planetaris. Qué ens diu això al voltant del futur?

No proposem tornar al passat. No romantitzem la precarietat. No neguem l’existència de ningú. No demanem disculpes. Us convoquem a asumir la responsabilitat d’aturar aquesta màquina d’extermini.

Sabem que la crisi climàtica és conseqüència dels sistemes de desigualtat estructural que avui governen el món.

Cura de la terra

La cura de la terra es diu defensa de la vida y del territori. La nomenem gestió comunitaria de l’aigua i l’energia, autonomies territorials, governs indígenes, rescat de la diversitat lingüística, defensa de la nostra identitat, recerca de memòria i justícia, migrar sense fronteres, sembrar la milpa, tonar als temps cíclics, honorar els sabers de les àvies i avis, defensar el futur de les generacions que vindran, practicar altres formes d’espiritualitat, organitzar la festa al barri i a la comunitat. Continuar rexsistint.

Hi ha prou d’aigua, menjar i terra per a que totes les persones i vides existeixin dignament en aquest territori que anomenen México, en aquesta casa comú, la Terra. Podem regenerar els sistemes de vida als que està vinculat el nostre futur. Però el canvi ha de ser d’arrel. Perquè desprès de cada crisi no volem tornar a la normalitat, volem tornar a la terra.

En temps de crisi climàtica,
el futur és un territori a defensar.

#FuturosIndígenas
Abya Yala, juny 2021.

Share

La red de Futuros Indígenas nace en 2021, cosecha del laboratorio de narrativas titulado "Hackear la Crisis Climática: el futuro es indígena", organizado por Ambulante, British Council y Hackeo Cultural. Durante este proceso, comunicadoras y defensoras del territorio sumaron esfuerzos para fortalecer sus resistencias desde la comunicación comunitaria; con una perspectiva crítica, aprendieron herramientas de análisis del discurso, mapeo de redes, imaginacción narrativa y hackeo cultural.

Deixa un comentari

Your email address will not be published.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Artículo anterior

Breus i imprecisos materials sobre l’energia (I)

Siguiente artículo

Quan despertem, la crisi climàtica i sistèmica encara hi serà. Propostes sostenibles per evitar el col·lapse en la post-pandèmia

Lo último de Blog