El Día Después
me encontraré contigo bailando
en las calles verdes
y en los campos verdes
donde la vida vuelva
y nos convoque a su abrazo.
Y tú serás multitud,
serás comunidad,
serás pueblo
y serás bosque.
(Nunca más yermos islotes,
unidades de consumo y producción.)
Y nuestra risa les gritará
que no dejaremos jamás
que nos vuelvan a decir que NO,
que no es factible,
que no es realista,
conveniente o necesaria
la Utopía
(es decir, la Vida).
Puede que yo ya no esté,
porque ya muchos no estaremos,
pero aun así bailaremos
imparables, no olvidados,
en vuestras manos repletas de siembra,
entrelazadas en hiedra
entre las grietas
de este Gran Temblor,
reventando los muros
que nos separaron ayer
y que intentarán levantar mañana.
Y ese día extenderemos juntos la vacuna
contra la prisa y el rencor,
contra el puñal y el ansia,
contra el PIB y la tasa de interés,
y no dejaremos
tú y yo,
de nuevo NOSOTROS,
que nada, nunca,
vuelva a ser
lo mismo.
Nuestra revista recompensa las colaboraciones con 
Que bonito, Manu <3 grazas!!!
Que bello
«… y no dejaremos que nada, nunca, sea ya lo mimo.» Ojalá.
hola,
he hecho una traducción al catalán, por si la quiere colgar en los textos en catalán.
L’endemà
em trobaré amb tu ballant
en els carrers verds
i en els camps verds
on la vida torne
i ens convoque al seu abraç
I tu seràs multitud
seràs comunitat,
seràs poble
i seràs bosc.
(Mai més erms illots,
unitats de consum i producció).
I el nostre riure els cridarà
que no deixarem mai
que ens tornen a dir que NO
que no és factible
que no és realista
convenient o necessària
la Utopia
(és a dir, la Vida).
Potser jo ja no hi seré,
perquè ja molts no hi serem
però, així i tot, ballarem
imparables, no oblidats,
en les vostres mans plenes de sembra
entrellaçades en heura
entre les clivelles
d’aquest Gran Tremolor
rebentant els murs
que ahir ens separaren
i que intentaran alçar demà.
I aqueix dia estendrem junts la vacuna
contra la presa i la rancúnia,
contra el punyal i l’ànsia,
Moltes gràcies, Antoni. Pero está incompleto, ¿no?
disculpad: he copiado el texto de manera incompleta.
L’endemà
em trobaré amb tu ballant
en els carrers verds
i en els camps verds
on la vida torne
i ens convoque al seu abraç.
I tu seràs multitud,
seràs comunitat,
seràs poble
i seràs bosc.
(Mai més erms illots,
unitats de consum i producció.)
I el nostre riure els cridarà
que no deixarem mai
que ens tornen a dir que NO
que no és factible,
que no és realista,
convenient o necessària
la Utopia
(és a dir, la Vida).
Potser jo ja no hi seré,
perquè ja molts no hi serem,
però, així i tot, ballarem
imparables, no oblidats,
en les vostres mans plenes de sembra
entrellaçades en heura
entre les clivelles
d’aquest Gran Tremolor,
rebentant els murs
que ahir ens separaren
i que intentaran alçar demà.
I aqueix dia estendrem junts la vacuna
contra la presa i la rancúnia,
contra el punyal i l’ànsia,
contra el PIB i la tasa d’interès,
i no deixarem
tu i jo,
de nou NOSALTRES,
que mai, res,
torne a ser
el mateix.
correcciones: 1-en catalán, «prisa» es «pressa»
2- me he comido la coma de final del verso 15, el del «NO». Lo siento: quería colgar la traducción antes de que se me adelantara otra persona, y se me ha colado algún error.
Toni
Antoni
Gracias&
Bravo!
Es precioso! Gracias por compartirlo 🙂