Què pots fer? Mobilitat

(Publicat originalment en Argelaguer en Transició.)

Mentre molta gent segueixi pensant que tenir un automòbil és fonamental, aquesta gent serà incapaç de crear una societat comunista, una societat no opressora, una societat pacífica i una societat no destructora de la natura.
Manuel Sacristán

Un dels àmbits que més canviaran amb la fi del petroli barat i abundant és el de la mobilitat. Els llargs desplaçaments i la gran mobilitat actual de persones i mercaderies serà inviable. Per altra banda, la contribució a l’escalfament global i al canvi climàtic directament atribuïble al transport de persones i mercaderies que representa el 40 % del consum energia final a Espanya el 2013, justifiquen per se un canvi d’hàbits urgent i general en el model de mobilitat actual.

Què pots fer?

El procés de transició en aquest àmbit encara es pot fer de forma gradual però establint uns objectius clars i avaluables per tal de garantir l’èxit del procés. El canvi principal i més difícil és de valors. Cal que prenguis consciència que el model de mobilitat que seguim és inviable i, a la vegada, indesitjable, i a partir d’aquesta presa de consciència segueix el més complex, començar a actuar.

Pots començar per coses senzilles i progressivament avançar cap a l’objectiu final que serà:

1. eliminar els llargs desplaçaments si no són estrictament necessaris,
2. utilitzar sistemes de transports no motoritzats per desplaçar-nos per distàncies curtes,
3. utilitzar sistemes motoritzats públics per distàncies mitjanes, i
4. utilitzar excepcionalment i únicament quan no hi hagi alternativa, sistemes motoritzats privats

En començar a actuar t’adonaràs que més que la impossibilitat de fer els desplaçaments que habitualment ja fas, el que veuràs és un canvi en el temps necessari per fer-los. El cotxe privat, que és el mètode més habitual que utilitzem per moure’ns, el que ens dóna (aparentment) es potencia. És a dir, la possibilitat de fer molts i/o llargs desplaçaments en un temps curt.

A mesura que avancis en el pla que et proposo veuràs que necessites més temps per desplaçar-te. Això t’obligarà a (re)organitzar la teva mobilitat. Hauràs de reduir i concentrar el nombre de desplaçaments i hauràs d’anar, progressivament, reduint el teu cercle geogràfic d’activitat (per realitzar compres, per treballar, per fer activitats d’oci, …).

Vegem-ho amb més detall:

1. Eliminar els llargs desplaçaments si no són estrictament necessaris

Què podem considerar un llarg desplaçament és relatiu. Pots prendre com a referència el viatge més llarg que hagis fet en els darrers tres o cinc anys. A partir d’aquesta dada, podràs anualment reduir la idea personal de llarg desplaçament. Segons es vagi fent més evident la dificultat d’accés als combustibles fòssils, també s’anirà fent més evident i més compartit el concepte de llarg desplaçament.

El mateix podem dir sobre el concepte “estrictament necessari”. A la pràctica però no és difícil adonar-nos que llargs desplaçaments realment justificats són molt pocs i, de fet, han estat excepcionals per la majoria de la població al llarg de la història.

2. Utilitzar sistemes de transports no motoritzats per desplaçar-nos habitualment

Molts estem encara acostumats a utilitzar el cotxe per desplaçaments curts i molt curts, aquells més habituals. Per a tots aquests desplaçaments hem de acostumar-nos progressivament a fer-los a peu o amb ajuda de vehicles no motoritzats (bicicleta, patinet, patins, …).

Considerarem desplaçaments curts o molts curts aquells que entre anada i tornada siguin de menys de 10 km. Pot semblar una distància molt gran per fer a peu o en bicicleta però si pensem que a pas normal fàcilment es poden fer 3-4 km per hora, estem parlant de desplaçaments que podem fer sense massa dificultat en un temps raonable.

3. Utilitzar sistemes motoritzats públics per distàncies mitjanes

Per distàncies superiors als 10 km (anada i tornada) progressivament ens acostumarem a utilitzar els serveis públics de transport de viatgers. Serà important que ens organitzem per demanar que aquests serveis siguin de qualitat, amb una regularitat intensa i econòmics.

4. Utilitzar excepcionalment i únicament quan no hi hagi alternativa, sistemes motoritzats privats

L’ús del cotxe o de la motocicleta caldrà reservar-lo per aquelles ocasions excepcionals i que, a més a més, no tinguem cap alternativa. Per assolir aquest objectiu t’ajudarà veure quin consum en euros i litres fas actualment i plantejar-te objectius de reducció. Veuràs que reduccions del 30 o el 40% són fàcilment assolibles en un breu període de temps (6 mesos per exemple) doncs tots fem un ús abusiu del cotxe. A partir d’aquí, podràs establir nous objectius fins que assoleixis l’objectiu final d’utilitzar el cotxe excepcionalment.

Veiem un exemple de què podria ser un pla de reducció de la mobilitat personal (o familiar):

En primer lloc caldria plantejar-se i quantificar una reducció progressiva del nombre de desplaçaments en general i, en particular, els de llarga i mitjana distància. És a dir, si de mitjana fas anualment 5 viatges de més de 1000 km, et pots plantejar en 4 anys per exemple fer-ne´n 1 o cap, etc.

Pla de reducció de la mobilitat personal (o familiar).

1. En els llargs desplaçaments reduiré en quatre anys el radi en què em moc de 400 km a un radi de 175 km.
2. En els desplaçaments inferiors al que he establert com a llarga distància progressivament aniré combinant el % dels que faig en transport privat i transport públic de manera que al final del període de quatre anys passaré a fer un 80% d’aquests desplaçaments en transport públic i només un 20% en transport privat.
3. Finalment els desplaçaments curts els faré tots a peu o en bicicleta si són fins a 4 km (anada i tornada) el primer any i si són fins a 10 km el quart any (anada i tornada).

Òbviament cadascú podrà establir els seus objectius i els períodes per assolir-los segons cregui més oportú. El que és important és que prenguem el control de la situació, que siguem proactius i que anem augmentant l’autonomia i resiliència personal (i familiar) en l’àmbit de la mobilitat.

Els motius per canviar no són només la necessitat de preparar-nos per una societat postpetroli i abocada a un canvi climàtic de grans dimensions i de greus conseqüències. També és important trencar amb un model insolidari i injust de mobilitat que contribueix a fer impossible l’accés a una vida digna a milions d’ésser humans, la continuïtat sobre la Terra de moltes espècies animals i vegetals i que no respecta els drets de les generacions futures.