Coherència i Transició

coherència

[del ll. cohaerentia, íd.]
2 Actuació d’acord amb el pensament.

Quan un es planteja iniciar un procés de canvi és gairebé sempre perquè s’ha adonat d’una incoherència entre el que pensava i el que feia. Així, qui comença a fer esport per exemple és perquè s’adona de la incoherència entre voler estar sa i portar una vida sedentària.

Uns resoldran la incoherència detectada fent un passeig de 20 minuts cada dia, altres necessitaran fer un cim cada setmana i d’altres necessitaran crear un club excursionista. Però tots són dignes de reconeixement i suport incondicional.

El problema està en aquells que ni s’adonen de la incoherència o, encara pitjor, s’adonen però no fan res.

En el cas d’Argelaguer en transició, la incoherència sorgeix quan fem conscient el pensament que el model social i econòmic que domina la nostra societat és injust, irresponsable, insolidari i egoista i veure que la nostra actuació diària contribueix a mantenir-lo. Per altra banda, quan a més a més ens adonem que aquest model ens porta a un esgotament dels recursos, a un canvi climàtic i a una destrucció de la biodiversitat amb greus conseqüències per la vida de tots els éssers vius i les generacions futures, llavors la incoherència de no actuar es fa molt feixuga.

En el nostre cas, aquesta incoherència ens porta a iniciar el que hem anomenat un procés de transició que farà que el nostre comportament s’allunyi progressivament d’un model no desitjat a un altra model més d’acord amb el nostre pensament. Guanyant, en el procés, coherència.

Aquest procés de transició pot ser individual, familiar o comunitari i el poden fer també institucions com escoles, hospitals, administracions…

Malauradament sempre hi haurà qui en lloc d’ajudar-te en el procés i reconèixer l’esforç realitzat en avançar cap a la coherència et recordarà la teva incoherència en defensar la transició i seguir utilitzant el cotxe, viure en una casa de 120 m2, fer servir mòbils intel·ligents i ordinadors, comprar aliments que no són de temporada ni de proximitat, seguir consumint quantitats ingents de plàstic o utilitzar l’avió o el tren d’alta velocitat per anar de vacances, entre altres.

Però no hem de fer cas d’aquells que intenten desqualificar-nos o menystenir-nos. El camí de la transició és llarg, difícil i dur (doncs el model actual no ajuda gens) i, a més, és un camí ple d’incoherències.

Salut i bona transició.