Publicado: 03/03/30

Autor: Jordi Solé

Idioma: CA

Un pas més en el camí cap a la 'Nova República', aprovat al Parlament

Reunit en sessió ordinària mensual aquest matí, el Parlament de la República Catalana ha acordat impulsar la cessió de més recursos a les cooperatives locals per tal d'accelerar la transició cap a un model de gestió més descentralitzat i que tingui menys costos pel Govern Català.

El tràmit parlamentari abans de la votació ha procedit com usualment en aquest tipus de propostes. Primer hi ha hagut la intervenció del representant del govern de la República al Parlament, en Josep Romeu, qui ha desgranat els possibles avantatges i inconvenients d'aquesta 'cessió de poders'. En el seu discurs, ha fet un repàs del conjunt de mesures que, sota l'assessorament dels respectius consells comarcals i vegueries per una banda, i dels tècnics del govern per l'altra, s'han anat implementant fins a la data. Després ha fet una breu menció dels problemes encara per resoldre en aquest procés d'evolució cap al que es coneix ja popularment com la 'Nova República'.

El portaveu, primerament, ha lloat el paper que els municipis han fet com a força transformadora, i al mateix temps, com a ens autònoms per aconseguir uns nuclis urbans autosuficients en els serveis bàsics (al menys pel que fa a nivell de subministrament d'aigua potable i aliments bàsics) i de la seva vertebració a nivell comarcal o intercomarcal (o regional: vegueries) en confederacions de municipis que arriben a col·laboracions simbiòtiques. En aquest sentit, aquesta transferència de poder ha actuat com element legitimador, donat que l'ens superior (el govern de la República) s'ha acabat erigint en observador, actuant només com a arbitre en cas de conflicte (i reduint, per tant, el cost d'una política intervencionista en tot els nivells). En aquest punt també ha comentat la qüestió de la seguretat. La República només actua com a supervisora i, per tant, garanteix ordre a nivell més global o supra-regional. Per exemple, en els temps de taxa d'atur alta, el govern va evitar possibles brots de violència, fent que la policia actués amb la col·laboració dels veïns, per mantenir la confiança, organitzant sometents en casos de necessitat, per una banda, i endegant la redistribució d'aliments i els ajuts a nivell local, per l'altra. Cada nivell de govern s'ha erigit doncs en síndic i no interfereix en les decisions locals. En aquest sentit, els municipis grans també han cedit poder als ens més petits, com comunitats de veïns o barris.

Per altra banda, s'ha anat treballant en les polítiques d'estalvi energètic. Incidint en tres sectors: transport, xarxa elèctrica i agricultura. S'han anat implementant polítiques d'incentivació del transport de mercaderies en tren, és a dir, la potenciació de la xarxa ferroviària de mercaderies i el manteniment i eficiència d'aquesta xarxa en previsió de situacions d'escassetat de recursos. Hi va haver, ja des dels temps de la independència, una progressiva eliminació del transport privat amb la, més recent, introducció dels vehicles de tracció animal en certes àrees rurals i el foment d'una cultura de ralentització i proximitat dels bens de consum de primera necessitat. En l'energia, primer hi va haver, per legislació, una política de reducció dels pics de consum d'energia elèctrica (pics de potència energètica) acompanyada de talls de subministrament, programats, per tal de reduir-ne l'impacte social. És a dir, en primer lloc es va fer que la potència consumida fos el més constant possible, per progressivament anar reduint-la. Pel que fa a l'agricultura, s'ha anat tornant al cultiu tradicional i/o ecològic i s'ha anat eliminant l'agricultura intensiva. S'ha re-dimensionalitzat aquesta agricultura, des de productes agrícoles de luxe (vinya) cap a productes agrícoles de primera necessitat (cereals i altres aliments bàsics). Finalment, s'ha imposat la reducció del consum de carn i la ramaderia. Pel que fa a la distribució dels productes agrícoles, l'administració ha intentat controlar al màxim la corrupció, endegant una política de cartilles de racionament repartides segons les necessitats i controlades i supervisades pels ens locals. I és en aquest punt que el portaveu ha confessat que calen millores significatives, essent, segons ell, l'únic punt en contra que el govern creu que ha tingut la transició a una gestió d'aquest tipus.

Obert el torn de debat, s'han anat expressant els diferents portaveus al Parlament: els dos portaveus dels partits amb representació, cadascun dels representants de les assemblees regionals (o vegueries) i, finalment, els portaveus de les representacions municipals.

Cal destacar la contribució del portaveu del partit Renovador, Carles Rodríguez, que ha dit que realment aquesta descentralització i el paper del Govern, pel que fa a fomentar la connexió entre territoris, o en la lluita contra la pirateria marítima o la seguretat en el transport interregional, havia donat fruits molt positius, tant en estratègies com en col·laboracions, però que temia que més descentralització impliqués un grau més alt de corrupció. En aquest moment, el representant de la Vegueria de les comarques gironines, Vicenç Llopis, ha posat un contrapunt assenyat, dient que s'havia de ser molt curós i escrupolós amb els passos legals a realitzar per acabar de portar a terme aquesta transició cap a la sostenibilitat, sobre tot de cara als nostres veïns del nord, calia preservar la imatge de seriositat que la República s'havia forjat a nivell internacional, tant amb la secessió de l'antic Estat Espanyol, com en la constitució de la República Catalana i, en el que, després, ha significat aquesta transició descentralitzadora que s'ha dut a terme en els darrers anys i que es coneix popularment com a 'Nova República'. Aquest ha estat un model per a d'altres nacions Europees des del seu inici, ha reblat. Per tant, segons Llopis, cal seguir en la mateix línia i descartar actuacions involucionistes en pro de l'eliminació de la corrupció o d'una major coordinació entre territoris.

Després d'altres al·legacions a favor i en contra, el president del parlament ha cridat a votació. La votació ha estat de 65 vots a favor, 30 en contra i cinc abstencions. Mostra clara de que, hores d'ara, Catalunya vol seguir en el camí de construcció d'ens descentralitzats i de donar la iniciativa al poble, amb un Govern que s'adapti als nous temps i paradigmes: proximitat i no ingerència en la participació i l'activitat ciutadana i popular.